Selections from the Poems of Ovid: Chiefly the Metamorphoses

Portada
Ginn, Heath & Company, 1883
 

Què opinen els usuaris - Escriviu una ressenya

No hem trobat cap ressenya als llocs habituals.

Pàgines seleccionades

Altres edicions - Mostra-ho tot

Frases i termes més freqüents

Passatges populars

Pàgina 239 - With many a weary step, and many a groan, Up the high hill he heaves a huge round stone; The huge round stone, resulting with a bound, Thunders impetuous down, and smokes along the ground.
Pàgina 213 - Goddess sage and holy! Hail, divinest Melancholy! Whose saintly visage is too bright To hit the sense of human sight, And therefore to our weaker view...
Pàgina 8 - Jovis arbore glandes. ver erat aeternum, placidique tepentibus auris mulcebant zephyri natos sine semine flores.
Pàgina 9 - Stygiisque admoverat umbris, effodiuntur opes, irritamenta malorum. 140 iamque nocens ferrum ferroque nocentius aurum prodierat; prodit Bellum, quod pugnat utroque, sanguineaque manu crepitantia concutit arma. vivitur ex rapto ; non hospes ab hospite tutus, non socer a genero; fratrum quoque gratia rara est.
Pàgina 38 - Semiramis urbem. notitiam primosque gradus vicinia fecit: tempore crevit amor; taedae quoque jure co'issent, 60 sed vetuere patres. Quod non potuere vetare, ex aequo captis ardebant mentibus ambo : conscius omnis abest ; nutu signisque loquuntur.
Pàgina 140 - Omnia mutantur, nihil interit: errat et illinc • 165 huc venit, hinc illuc et quoslibet occupat artus spiritus eque feris humana in corpora transit inque feras noster, nec tempore deperit ullo.
Pàgina 71 - XVIII. auraeque et venti montesque amnesque lacusque dique omnes nemorum dique omnes noctis adeste. quorum ope, cum volui, ripis mirantibus amnes in fontes rediere suos, concussaque sisto...
Pàgina 182 - Felices ambo, tempestiveque sepulti, Ante diem poenae quod periere meae ; Me quoque felicem, quod non viventibus illis Sum miser ; et de...
Pàgina 167 - Ergo, cum silices, cum dens patientis aratri depereant aevo, carmina morte carent.
Pàgina 7 - Sanctius his animal mentisque capacius altae deerat adhuc et quod dominari in cetera posset: natus homo est, sive hunc divino semine fecit ille opifex rerum, mundi melioris origo, sive recens tellus seductaque nuper ab alto aethere cognati retinebat semina caeli; quam satus lapeto mixtam pluvialibus undis finxit in effigiem moderantum cuncta deorum, pronaque cum spectent animalia cetera terram, os homini sublime dedit caelumque videre iussit et erectos ad sidera tollere vultus.

Informació bibliogràfica