Judicis finalsUniversitat de València, 2003 - 128 pàgines Es un magnífico ejemplo de una de las fórmulas ensayísticas más apreciadas por Fuster. Este breve volúmen, compuesto entre 1950 y 1960, exhibe la agudeza del autor, que tenia entonces entre veintiuno y trienta y ocho años, y es una muestra bien elocuente de su estilo y de sus opiniones, escrita con un tono irenunciablemente personal. |
Altres edicions - Mostra-ho tot
Frases i termes més freqüents
aberració ací aconsellis algú alhora allò almenys altre altri anarquista aparença Aristòfanes ateu càlcul capdavall clar condicions consti coses creure crim d'in Debussy deia deixar Déu déus distint diuen doncs efecte enemic engendra violència escriure està estan estúpid ÈTICA filosofia fóra Fuster fusteriana gairebé Galileu Goethe Hegel Història home humana idees inútil inventat JUDICIS FINALS l'amor l'home hagi lector litat literatura literatura catalana malament massa humà matar mena Mendelssohn ment metafísica metafísiques meva meves mica món mort mots Mozart música Napoleó naturalment necessitat ningú nosaltres nostres obli paraula paraules passa d'ésser pecat penso persona pintor pitjor plagiar Plató poesia poetes Potser pròpia pura qualsevol altra qüestió raó realment resulta SANTÍSSIMA TRINITAT sembla sentit seua Shakespeare sigui silenci sinó sobretot sóc Sociologia solen Stravinski Sueca suïcidi tanmateix tenen Teologia teva Thalassa tothom tristor Universitat de València veritat Vivaldi