Els menorquins d'AlgèriaL'Abadia de Montserrat, 2002 - 133 pàgines Aquest llibre presenta la història dels menorquins que, arran de l'ocupació francesa de la ciutat d'Alger el 1830, s'afegiren al corrent migratori europeu que s'inicià cap a Algèria. La presència menorquina a Algèria tingué una cohesió social prou forta per conservar i transmetre a les generacions posteriors la llengua i la cultura pròpies, i, fins i tot, en alguns pobles, el menorquí era parlat per àrabs i francesos que hi vivien. Encara avui hi ha persones, nascudes a Algèria i residents a França, que conserven la llengua que ells i els seus avantpassats parlaven al nord d'Àfrica. |
Frases i termes més freqüents
açò Albert Cardona Alger Algèria allà altre anar aquests C'est camí Camus català Ciutadella coll coses crec Cuant d'Alger d'Algèria D'altra banda d'aquest dades deien dona doncs dues echí ells eren espanyol exemple explica família feia feina fill filla Florida força Fort-de-l'Eau França francès francesa francesos gendarmes gent gloses Glozeville Gomila guerra haver havien Hussein-Dey hortolà igual important Jacques Bohé Jaume GOMILA Jean-Jacques Josep Kouba l'any l'Eau l'emigració llengua llibre lloc Lluís Maison Malgrat Mallorca Maó maonès maonesos mare menor Menorca menorquí menorquins menorquins d'Algèria ment molts moro mort n'hi nascut ningú novel·la pare parlar partir pels persones petit Philip poble pobre podien Pons primera prou punt ques rallaven RASICO s'hi se'n segona sentir Sintes Socias sortir tenia teníem tenir terme terra testimonis trobar venien venir veure