Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Volum 1

Portada
Espasa, 1864
 

Què opinen els usuaris - Escriviu una ressenya

Revisió d'Usuari - Senyala-ho com a inadequat

MATINES

Pàgines seleccionades

Continguts

Altres edicions - Mostra-ho tot

Passatges populars

Pàgina 297 - Quien bien tiene y mal escoge, por mal que le venga no se enoje.
Pàgina 471 - Quien tiene tejado de vidrio, no tire piedras al de su vecino.
Pàgina 183 - Quien se viste de mal paño, dos veces se viste al año.
Pàgina 464 - Dicen los niños en el solejar lo que oyen á sus padres en el hogar.
Pàgina 317 - Este nuestro hijo don Lope, ni es miel, ni hiél, ni vinagre, ni arrope (Ac.).
Pàgina 168 - Del agua mansa me libre Dios, que de la recia me guardaré yo.
Pàgina 80 - Bien te quiero, bien te quiero; mas no te doy mi dinero (Ac.). "Ref. que reprende a los que hacen muchos agasajos y faltan en el tiempo de la necesidad
Pàgina 57 - Llorar a boca cerrada, y no dar cuenta a quien no se le da nada (Ac.). "Ref. que nos aconseja no comunicar nuestros males a quien no se ha de compadecer de ellos ni remediarlos
Pàgina 357 - No es nada lo del ojo, y lo llevaba en la mano.
Pàgina 281 - Quien siembra en el camino cansa los bueyes y pierde el trigo.

Informació bibliogràfica