Poemata quaedam excerpta

Portada
Ginn Brothers, 1875 - 282 pàgines
 

Què opinen els usuaris - Escriviu una ressenya

No hem trobat cap ressenya als llocs habituals.

Pàgines seleccionades

Altres edicions - Mostra-ho tot

Frases i termes més freqüents

Passatges populars

Pàgina 177 - Goddess sage and holy! Hail, divinest Melancholy! Whose saintly visage is too bright To hit the sense of human sight, And therefore to our weaker view...
Pàgina 5 - In nova fert animus mutatas dicere formas Corpora. Di, coeptis — nam vos mutastis et illas — Adspirate meis, primaque ab origine mundi Ad mea perpetuum deducite tempora carmen.
Pàgina 22 - Phaethon miratur, opusque perspicit, ecce vigil rutilo patefecit ab ortu purpureas Aurora fores et plena rosarum atria ; diffugiunt stellae, quarum agmina cogit Lucifer, et caeli statione novissimus exit.
Pàgina 173 - Ter limen tetigi, ter sum revocatus, et ipse 55 indulgens animo pes mihi tardus erat. Saepe 'vale' dicto rursus sum multa locutus, et quasi discedens oscula summa dedi. Saepe eadem mandata dedi meque ipse fefelli, respiciens oculis pignora cara meis. 60 Denique 'quid propero? Scythia est, quo mittimur', inquam, 'Roma relinquenda est.
Pàgina 41 - clamavit ' quis te mihi casus ademit? Pyrame, responde : tua te carissima Thisbe nominat : exaudi, vultusque attolle jacentes ! ' Ad nomen Thisbes oculos jam morte gravatos 145 Pyramus erexit, visaque recondidit illa ; quae postquam vestemque suam cognovit, et ense vidit ebur vacuum, ' Tua te manus ' inquit
Pàgina 181 - Tibullo tempus amicitiae fata dedere meae. successor fuit hic tibi, Galle, Propertius illi; quartus ab his serie temporis ipse fui.
Pàgina 179 - Protinus excolimur teneri curaque parentis imus ad insignes urbis ab arte viros. Frater ad eloquium viridi tendebat ab aevo, fortia verbosi natus ad arma fori; at mihi iam puero caelestia sacra placebant inque suum furtim Musa trahebat opus.
Pàgina 182 - Hic ego, finitimis quamvis circumsoner armis, Tristia, quo possum, carmine fata levo. Quod quamvis nemo est cujus referatur ad aures, Sic tamen absumo decipioque diem.
Pàgina 9 - Bellum, quod pugnat utroque, sanguineaque manu crepitantia concutit arma. vivitur ex rapto : non hospes ab hospite tutus, non socer a genero ; fratrum quoque gratia rara est. imminet exitio vir conjugis, illa mariti ; lurida terribiles miscent aconita novercae ; filius ante diem patrios inquirit in annos.
Pàgina 203 - With many a weary step, and many a groan, Up the high hill he heaves a huge round stone; The huge round stone, resulting with a bound, Thunders impetuous down, and smokes along the ground.

Informació bibliogràfica