Publii Ovidii Nasonis opera. Ovids Werke, berichtigt, übers. und erklärt von H. Lindemann. [With] Index zu Ovids Verwandlungen

Portada
 

Què opinen els usuaris - Escriviu una ressenya

No hem trobat cap ressenya als llocs habituals.

Pàgines seleccionades

Altres edicions - Mostra-ho tot

Passatges populars

Pàgina 158 - ... nam genus et proavos et quae non fecimus ipsi, vix ea nostra voco, sed enim, quia rettulit Aiax esse lovis pronepos, nostri quoque sanguinis auctor luppiter est, totidemque gradus distamus ab illo.
Pàgina 358 - Corpora, sive rogus flamma, seu tabe vetustas Abstulerit, mala posse pati non ulla putetis! Morte carent animae, semperque, priore relicta Sede, novis domibus vivunt habitantque receptae.
Pàgina 352 - ... in medium discenda dabat ; coetusque silentum dictaque mirantum magni primordia mundi et rerum causas et quid natura, docebat : quid deus, unde nives, quae fulminis esset origo...
Pàgina 362 - Herculeis similes, fluidos pendere lacertos ; flet quoque, ut in speculo rugas adspexit aniles, Tyndaris et secum, cur sit bis rapta, requirit. tempus edax rerum, tuque, invidiosa vetustas, omnia destruitis vitiataque dentibus aevi 235 paulatim lenta consumitis omnia morte ! " Haec quoque non perstant, quae nos elementa vocamus, quasque vices peragant, animos adhibete : docebo.
Pàgina 356 - Natum homines, pleno quae fertis in ubere nectar ? Mollia quae nobis vestras velamina lanas Praebetis; vitaque magis quam morte juvatis. Quid meruere boves, animal sine fraude dolisque, Innocuum, simplex, natum tolerare labores...
Pàgina 364 - ... vidi ego, quod fuerat quondam solidissima tellus, esse fretum, vidi factas ex aequore terras ; et procul a pelago conchae...
Pàgina 40 - ... at medio torus est ebeno sublimis in antro, 610 plumeus, unicolor, pullo velamine tectus, quo cubat ipse deus membris languore solutis. hunc circa passim varias imitantia formas somnia vana iacent totidem, quot messis aristas, silva gerit frondes, eiectas litus harenas.
Pàgina 40 - Est prope Cimmerios longo spelunca recessu, mons cavus, ignavi domus et penetralia Somni, quo numquam radiis oriens mediusve cadensve Phoebus adire potest : nebulae caligine mixtae 595 exhalantur humo dubiaeque crepuscula lucis.
Pàgina 90 - Juppiter atras increpuit nubes, extrema tonitrua reddunt. atria turba tenet : veniunt leve vulgus, euntque ; mixtaque cum veris passim commenta vagantur milia rumorum, confusaque verba volutant.
Pàgina 358 - Sed tamen ipsa eadem est : animam sic semper eandem Esse, sed in varias doceo migrare figuras.

Informació bibliogràfica