Anotacions al marge: Els aforismes de Joan FusterUniversitat de València, 28 de nov. 2011 - 212 pàgines Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorregut a través de l'univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de l'escriptor, organitzat al voltant de tres grans focus d'interès: la definició i les formes d'ús, amb una atenció preferent a les aplicacions fetes pel mateix Fuster; la varietat d'opcions en què es resol i es determina textualment la relació entre escriptura i lectures, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les fonts i claus d'interpretació dels aforismes, i la fixació d'una sèrie d'itineraris de lectura a l'interior de l'obra fusteriana, una xarxa de connexions entre textos que pot funcionar com a estímul afegit per a lliurar-se al complement de meditació que Fuster sol·licita dels lectors. |
Frases i termes més freqüents
aforismes de Fuster aforismes fusterians aforística allò altra altre altre aforisme arqueologia autor barbitúric caràcter casos citació citacions comentari condició Consells constatació D’altra banda d’altres d’aquesta d’autoritat d’entendre d’escriure d’idees d’un d’una definició Diccionari discurs discursiva doncs Èdip Esculapi exemple filosofia formulació frase funciona Fuster fusterià fusteriana gènere Genette idees indagació intel·lectual interpretació interpretativa irònic Josep Pla Judicis finals jueu l’abast l’actitud l’aforisme l’aforista l’al·lusió l’altre l’anàlisi l’article l’assagista l’assaig l’autor l’efecte l’èmfasi l’enunciació l’enunciat l’escriptor l’estil l’estudi l’expressió l’hipotext l’home l’hora l’humor l’objectiu l’obra l’ordre l’origen l’únic l’ús lector lectura literària literatura literatura catalana m’ha mitjançant modalitat món Montaigne Moret n’hi ocasions ociosos Paul Valéry pensament personal perspectiva plagi poesia Pont Blau potser pròpia proverbis i insolències referència reflexió relació resulta riure Rochefoucauld s’ha s’hi saviesa se’n semàntica sembla sentit seua sinó sóc Stendhal Sueca terme textos textual títol tradició transformació Valéry veritat violència