"La plaça del Diamant" de Mercè RodoredaEditorial Empúries, 1994 - 64 pàgines La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle XX. Traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt de tot, una història d ́opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l ́amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s ́esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de Natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat.Aquets estudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat en vuit capítols:1- Mercè Rodoreda i la crítica2- Història3- Personatgesi indrets4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i la maternitat 4.3- La revolució 4.4- L ́alliberament5- La veu narrativa6- Conclusió7- Obres citades8- Bibliografia addicional sobre Mercè Rodoreda |
Frases i termes més freqüents
aconsegueix acte Adam Aloma altra altre Armand Obiols Bieder boletes Busquets capítol cargol de mar Carme Arnau Casals casament castració castrat Catalan Review ció colomar Colometa coloms control cordó umbilical crit crítica cursiva és meva d'Antoni d'aquesta davant descripció desig sexual diferència dintre discurs dona embaràs eren exemple fal·lus família feia feina ficció fills final Genette gonista gons guerra història identitat l'adroguer L'alliberament l'altre l'angoixa l'autora l'embaràs l'escriptora l'existència lectura llagostes masculinitat maternitat Mateu melic ment Mercè Rodoreda metàfora meva interpretació meva mare mica Mirall trencat mite món mort narra narració de Natàlia narradora narratiu Natà Natàlia-narradora Natàlia-personatge nens Nichols nista novel·la nyora pare parlar passat pèrdua personatge plaça del Diamant Poch procés promès pròpia prota protagonista psicoanàlisi pugui qüestiona Quimet record relació reproducció segon marit sentit sermó sexualitat sinó sobretot social subjecte submissió tenia terrat text tradició veces vel·la Wyers